Característiques del salat

L’article salat es sense dubte el mallorquinisme lingüístic més característic i més caracteritzador. Es també el tret més satiritzat i del qual tenim més materials: En forma de contalles, acudits, refranys, jocs lingüístics... El seu ús ha anat reculant amb el temps fins ha replegar-se a l’illot local de Tàrbena, de manera que parlar de “sa” ha passat a formar part de la peculiaritat d’aqueixa localitat. D’aquí que el nom jocós amb que comarcalment sol anomenar-se Tàrbena siga “Sa tàrbena” i els seus habitants: “Sa tarbeners” (una manera de burla del tarbener).

El tractament que rep l’article salat en els materials etnogràfics és molt divers, generalment no sol reproduir-se el seu ús com el d’un article definit: la visió tradicional que se’n sol tindre, el presenta habitualment com una partícula que es posa davant de les paraules. Els veiem així sovint precedint paraules sense cap concordança ni de gènere ni de nombre, admetent l’article literari al davant, duplicats i, fins i tot, sumant els casos anteriors.

La reproducció errònia de l’ús de l’article no es basa en cap tendència del parlar local cap a la pèrdua del valor díctic de l’article, sinó que és el simple no-reconeixement de la seua independència sintàctica per part dels que no l’utilitzen. S’han originat d’aquesta presumpta aglutinació nombrosos jocs lingüístics que es basen en la doble lectura de paraules com sabata, sacerdot.

Pel que fa a l’article personal tarbener en (pronunciat an), la hi ha també la consciència que es tracta de un prefix col·locat arbitràriament davant de tots els noms de persona; no s’hi percep una flexió quant al gènere: an Quico / la Pepa.

En algunes ocasions la tradició oral ha mantingut inalterat el record d’usos lingüístics ja obsolets dels pobles veïns: es el cas de la forma preposicional amb /a ,de la forma assimilada rodons i de la desinència de segona persona de plural de l’imperatiu en -au.